Publicat el 13-02-2019
Data d'inici: 13-02-2019
Data final: 13-02-2019
Després de més de set anys de projecte, Reempresa va tancar l’any 2018 assolint la xifra de 2.000 reempreses d’èxit evitant així que es perdessin més de 6.000 llocs de treball a Catalunya i generant una inversió induïda de prop de 95M d’euros, una xifra que ja s’ha vist superada en el poc temps transcorregut del 2019.
El Centre de Reempresa de Catalunya disposa de més de 150 tècnics i tècniques distribuïts per tot el territori català gràcies a la col·laboració d'una extensa xarxa d'organismes públics, organitzacions empresarials i entitats professionals.
Reempresa ha presentat aquests resultats en una roda de premsa celebrada avui a la seva seu central de Barcelona i hi ha participat el president de la patronal Cecot i de Reempresa, Antoni Abad i el president d’Autoocupació i director del servei, Albert Colomer. A més, a la roda de premsa també hi ha participat una petita mostra dels 2.000 casos d’èxit del servei: l’Enric Bono i l’Antoni Serrano, cedents de l’empresa “Entorn Qualitat” i la seva reemprenedora, Esther Garcia així com també la reemprenedora de “Pedro Sport” del Prat de Llobregat, Montserrat Fàbregas, que han pogut explicar la seva experiència amb Reempresa.
Per Abad, “Reempresa no és res més que la suma i el suport d’una extensa xarxa de col·laboradors que ajuden a que qualsevol empresari o empresària que vulgui vendre el seu negoci pugui fer-ho de manera assessorada amb algun dels tècnics del servei” a qui ha volgut agrair la “gran tasca per ajudar a mantenir el teixit empresarial del nostre país”.
Per altra banda, Colomer ha volgut destacar que “no hi ha cap multinacional a casa nostra que sigui capaç de generar una quantitat tan gran de llocs de treball i d’inversió induïda com ho fa Reempresa a través de la transmissió de petits negocis”.
9 de cada 10 reempreses continuen vives
El Centre de Reempresa de Catalunya va elaborar el 2018 un informe per conèixer de primera mà l’evolució de les empreses que s’han venut a través del servei. Dels resultats obtinguts destaca el fet que el 87,56% dels reemprenedors/es afirmen mantenir l’empresa en funcionament i un 5% l’han tornat a vendre. La supervivència és elevada en tots els sectors, tot i que en el sector serveis i industrial és superior a la mitja. En concret, el sector serveis registra una taxa de supervivència del 96% i el sector industrial del 88%. El sector hostaler i el comercial són el que registren una taxa de supervivència més baixa, tot i que elevada igualment, però presenten taxes de revenda elevades, del 9% al sector hostaler i del 6% al sector comercial on s’observa més rotació en la titularitat de les empreses.
Respecte a l’evolució de la facturació de les empreses, l’informe mostra que un 76% han mantingut o fet créixer la facturació de l’empresa després de la seva compra i un 22% d’aquests afirma que ho ha fet en més d’un 20%. Els enquestats consideren que els principals factors d’aquest creixement després de la compra de l’empresa és el degut al perfil del propi reemprenedor (60%), el seu coneixement i experiència en el sector, bons contactes, etc., així com el passat de l’empresa (51%), és a dir, la bona reputació, el nom de la marca i la clientela consolidada.
Un element en comú a tots els reemprenedors que han incrementat facturació és que en un 82% dels casos han implementat noves eines de comunicació, màrqueting i vendes després de comprar l’empresa i que no utilitzava l’antic empresari. L’ús de les xarxes socials (62%), o la creació d’una pàgina web (45%) són les més implementades. I en quant a implementació d’innovacions, les més destacades són el 62% que s’han centrat en innovació de producte o de servei, un 44% en millores organitzatives, un 40% en millores comercials i un 37% en millores tecnològiques.
Reempresa: una solució real per sortir de l’atur
Segons dades del Centre de Reempresa de Catalunya, un 40% de les persones que han comprat un negoci a través del servei estaven aturats. Reempresa disposa d’un conveni de col·laboració amb el Servei d’Ocupació de Catalunya per ajudar a que persones en aquesta situació puguin autoocupar-se adquirint un negoci que ja està en funcionament.
Des d’una perruqueria fins a una indústria del sector metall
De les 2.000 empreses transferides a través de Reempresa, un 35% han estat del sector comerç (com llibreries, botigues de roba, supermercats o parades de mercat), un 31% han estat empreses del sector de l’hostaleria (com hostals, hotels o restaurants) i un 27.5% del sector serveis (amb empreses de màrqueting i disseny o perruqueries i acadèmies d’idiomes). Les empreses del sector industrial representen un 5,2% del total de transaccions i l’1,3% restant correspon a empreses de la construcció, les reformes o el sector agropecuari.
La jubilació, el principal motiu de venda de les empreses
La jubilació és el principal motiu de venda d’una empresa a través de Reempresa. Tot i així, la jubilació de la propietat només representa una tercera part dels motius de venda d’una empresa. El canvi de professió, els motius de salut o el canvi de domicili dels propietaris representen, junts, prop d’un 30% dels motius de cessió d’un negoci amb el servei.
Antecedents
L’any 2011, en plena crisi econòmica, la patronal Cecot i la Fundació Autoocupació posaven en marxa el Centre de Reempresa de Catalunya, el mercat de compravenda de petites i mitjanes empreses de Catalunya, amb l’objectiu de salvaguardar el patrimoni empresarial, oferir una garantia de continuïtat als treballadors i treballadores d’aquestes empreses i concentrar els recursos en el creixement més que en el sempre excessivament complex procés de creació d’una empresa.
Reempresa és un servei d’emprenedoria i de creixement empresarial: un mecanisme professional pel qual un o més persones emprenedores accedeixen a la propietat d’una empresa d’altres, en funcionament, per a fer-la créixer sense haver de passar per la fase de crear-la. En la majoria de pimes, i en totes les empreses personals, aquest procés significa l’assumpció de les tasques de direcció i gestió per part de la persona reemprenedora.